BIBLIOTECA PERSONAL

En l'assignatura de Bases de l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, hem treballat, de moment, els següents llibres:

POESIA

MONTEJO, E. (2007): Chamario. Venezuela: Ekaré. 
Il·lustrador: BALLESTER, Arnal.

 

 Al Revés

Me aturdo, me aturdo
con el niño zurdo. 

Inclina su pecho
juntando los pies
y lo que es derecho
lo escribe al revés.

Me aturdo, me aturdo
con el niño zurdo. 

Su luna es anul,
su sol es un los,
es luza el azul
y soida el adiós.

Me aturdo, me aturdo
con el niño zurdo.

Oír es un río
y Roma un amor.
¡Qué gran desvarío,
qué consternación!

Me aturdo, me aturdo
con el niño zurdo.

El árbol es lobra,
la selva es avlés
y toda su obra
la escribe al revés.


Tontería
Un niño tonto y retonto
sobre un gran árbol se monto.

Con su pelo largo y rubio
hasta la copa se subio.

Se creyó un pájaro solo
que iba a volar y no volo.

De la altura, en un desmayo,
el pobre niño se cayo.

La madre sufrió un martirio,
cuando vio que su hijo se hirio.

La casa era un manicomio
porque aquel niño no comio.

Y aunque frunció el entrecejo,
el pobre nunca se quejo.

A pesar de que era recio,
el rostro se le entristecio.

Con un poco de yoduro
una enfermera lo curo.

Y después de un mes temprano
su cuerpo al final se sano.

Creció feliz y muy gordo
y nunca más lo recordo.

Revista de Pedagogía (1929). Contar, per Gabriela Mistral

EL BUEN CONTAR...

"Además -insisto-, no daría título de maestro a quien no contase con agilidad, con dicha, con frescura y hasta con alguna fascinación." Gabriela Mistral (1929)

LLIBRES DE TEORIA

PELEGRÍN, A. 2004: La aventura de oír. 
Cuentos tradicionales y literatura infantil.
Madrid: Anaya.

Anna Pelegrín en el seu llibre ens mostra l'evolució de la literatura oral i els seus canvis a l'haver estat plasmada en paper. També presenta alguns clàssics de sempre i tracta els contes meravellosos.  Amb un genial taller de contes  que ens oferiex, podrem passar contínuament de l'oral a l'escrit i a la inversa.

A més, Antología de cuentos de tradición oral, amb escrits de tradició molt coneguts i divertits: 

Cuento del rey 

Una vez era un rey 

que tenía tres hijas, 

las metió en tres botijas

y las tapó con un pez.

¿Quieres que te lo cuente otra vez?

Cuento del pan parapules
¿Quieres que te cuente el cuento
del pan parapules
el de las bragas azules
y el culo al revés?
¿Quieres que te lo cuente otra vez?

DE PUIG, I. i SÁTIRO, A. (2000). 

Tot pensant: Recursos per a l'educació infantil. 

Barcelona: Eumo. 

Tot pensant a l'Educació Infantil ens ofereix una guia pràctica de recursos per facilitar en els alumnes el desenvolupament de les habilitats de pensament (eix vertical) mitjançant els jocs, els contes i l'art (eix horitzontal). Possibilitant així, l'exercici del llenguatge, la descoberta del món  i la construcció  de la pròpia identitat (nucli central i cohesionador). 

En la segona part d'aquest llibre, es presenten explicades una per una cada habilitat de pensament i es mostren les accions a les quals fan referència,  tot donant un seguit d'activitats per cada una: jocs i activitats lúdiques, treball amb contes i a través de l'art.

Tot això gira entorn els tres blocs de continguts que es proposen a l'Educació Infantil, siguin quin siguin els objectius terminals: LLENGUATGE, JO i ELS ALTRES i el MÓN. 

Hem de tenir molta cura amb el JO i el TU a l'hora de tractar-ho amb els nens,  ja que una mateixa persona és ambdós conceptes a la vegada.  


APUNTS:

FONÈTICA I FONOLOGIA, 1r capítol: CÓDIGO ORAL Y CÓDIGO ESCRITO

Com a futures mestres, cal que sapiguem plasmar el codi oral al codi escrit i a la inversa, per facilitar l'aprenentatge de la lectoescriptura als nostres alumnes i veure quins són els seus errors. SI NO SABEM COM S'ESCRIUEN I ES PRONUNCIEN LES PARAULES, NO PODEM ENSENYAR LECTOESCRIPTURA!


PRÀCTICUM: LECTOESCRIPTURA

Fa uns dies la Carol Cosconera i l'Elvira París, estudiants de tercer de Magisteri Infantil de la Udl, van venir a classe a explicar-nos la seva experiència de pràctiques a Londres i a París, respectivament. Ens van recalcar sobretot com havien concebut l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en la seva aula. 

A Londres... INSTITUTO ESPAÑOL VICENTE CAÑADA BLANCH 

Inicialment la Carol ens va comentar el context en el qual es troba immers aquest Institut (de P-5 a Secundària), el qual aprofita d’una forma integradora la disponibilitat dels dos idiomes més practicats allà: l’anglès i l’espanyol, més important per ser minoritari.  

D’aquesta manera, els coneixements en la primera llengua afavoreixen el desenvolupament de la segona i a la inversa.

Així doncs, hi ha un tractament paral·lel de l’anglès i el castellà, per tal d’elaborar un pensament abstracte amb ambdues llengües. 

A banda d’aquestes llengües, però, en l’escola també se n’ensenyen quatre més: gallec, xinès,etc., segons la procedència de les famílies de cada alumne. 

Seguidament, ens va explicar quina és la metodologia del centre, la qual es basa en treballs per projectes que sempre han d’estar contextualitzats i amb ensenyaments globalitzats per tal de fer-los significatius. A més, com aspectes interessants, es pretén afavorir un pensament raonat, la capacitat d’argumentar i el joc lliure, activitat més important de la infància.

Pel que fa als aspectes lingüístics, cal dir que es treballa molt des de l’expressió oral i sense fitxes. En aquest sentit és important llegir molt als alumnes (contes de fantasia, màgia, etc.), desenvolupar la seva capacitat expressiva i promoure l’hora del conte (per exemple, els contes de la sopa, la paraula oblidada, etc.) i el treball amb cançons. En general, doncs, podem dir que l’ensenyament no està basat en la lectoescriptura d’una forma directa i implicada, sinó que els nens acaben escrivint i llegint de forma espontània. 

En general, el procés que se segueix per ensenyar a llegir està relacionat amb el reconeixement de les paraules i l’escriptura i comprensió d’aquestes, entorn a la redacció d’un text.  Així doncs, els passos són: 

1. La mestra primer escriu la paraula a la pissarra.

2. Després els nens van llegint els fonemes amb l’ajuda de la mestra, que sempre els dóna referències per tal que sigui més fàcil comprendre-ho.

3. A continuació, es compten les lletres i les síl·labes.

4. Després cada alumne agafa un full i escriu el que hi ha a la pissarra. 

Es treballen prèviament processos de gafografia, a partir d’activitats vivencials, d’animació i que potencien la lectura.  

Finalment, apuntar que cal contextualitzar l’activitat docent i relacionar els projectes.  S’ha d’anar fent un treball diari i constant amb els nens per tal de desenvolupar la seva autonomia i autoestima, ja que cada un és patró d’alguna cosa.

 A París... COLEGIO ESPAÑOL FEDERICO GARCIA LORCA 

Aquesta escola, a diferència de la de Londres, només comprèn les etapes d’educació Infantil i Primària. Està ubicada  en lloc un privilegiat  i en un entorn cultural molt ric i  a més, dins de l’escola també hi ha diversitat de procedència d’alumnat i les llengües principals són el castellà, que és la llengua vehicular, l’anglès i el català. Tot això afavoreix aprenentatges molt rics i que els alumnes adquireixin un gran bagatge en llengües, encara que el centre no disposi de molts recursos i materials.

Les metodologies presents en el procés d’ensenyament- aprenentatge d’aquest centre, són les següents: hi ha un centre d’interès en que es treballa una tipologia de text diferent cada vegada, tallers intercicles, projectes triats majoritàriament per la mestra com el del llop o els pirates, treball per racons, que atenen en part a la diversitat, el “libro viajero” i finalment, els quaderns i els llibres de text. 

Pel que fa a l’ensenyament de la lectoescriptura, en aquesta escola es realitza, en general, un aprenentatge constructivista i també amb el treball de fitxes, que sempre són un recurs disponible i una forma d’avaluació. En base a això, sempre es segueix un mateix plantejament, els alumnes fan dibuixos lliures o altres tipus de treball, després expliquen què han fet i la mestra ho va construint en frases senzilles i ho dicta, tot remarcant els fonemes que sap que ja s’han treballat. Cada vegada el dictat és més ràpid i es fa tres vegades nen per nen, mentre va construint ell mateix les xarxes lingüístiques en la seva ment.  A més, el treball de la memòria en aquesta metodologia també és molt important.

També s’afavoreix la lectura de forma col·lectiva, la mestra escriu a la pissarra tres paraules relacionades amb el projecte que estan treballant i aleshores, els nens, amb l’ajuda de l’abecedari i la identificació de la primera lletra, poden esbrinar i llegir les paraules escrites.

A Mèxic...  

El dia 22 d’abril van venir dues noies de tercer d’Educació Infantil a explicar-nos la seva experiència en les pràctiques Erasmus a Mèxic. L’escola en la qual van anar es troba a Monterrey i està molt influenciada per les opinions i les accions dels EEUU. Elles van realitzar les pràctiques a P-4 i es van adonar que allà es treballava amb diversos mètodes referents a Montessori, Decroly, etc. i cada classe durava mitja hora, en les quals es tractaven matèries com valors, música, psicomotricitat, etc.

A continuació, s’explicarà quina metodologia se segueix per tal que els alumnes aprenguin a escriure i a llegir:

Aprenentatge de la lectoescriptura:

A P-3 els alumnes fan preescriptura, mitjançant exercicis que afavoreixen l’escalfament, la destresa i la pràctica de tècniques no gràfiques i tècniques gràfiques. A P-4 ja es comença pròpiament amb la lectoescriptura i es fa d’una forma molt significativa, iniciant-se amb el seu nom. Tanmateix, en aquest curs no arriben a treballar les frases, sinó que treballen fins l’anàlisi de paraules. Així doncs, la mestra fa una plantilla amb el seu nom i d’aquesta manera els infants escriuen el seu nom en totes les seves activitats. De forma general, pel que fa a les paraules, primer les reconeixen globalment, visualitzant-les en cartolines, per exemple; després per síl·labes amb palmades i finalment, per lletres i ho van comparant amb els seus companys: “aquesta paraula comença amb la inicial del meu nom”, etc. A més, cal apuntar que s’escriuen primer les lletres en majúscula i després en minúscules i pel que fa a les síl·labes, es comença per les que duen lletres nasals i després oclusives.

Aquesta metodologia s’aplica a l’hora de treballar els projectes, ja que els alumnes posen nom a tot i ho comparen amb el seu nom.  D’altra banda, els nens i les nenes, a través de les diferents activitats que realitzen, aprenen que hi ha diferents materials per escriure (rotuladors, pintures...), no només el llapis. A més, ens van comentar que es té molta cura pel que fa al treball de cada llengua, és a dir, que s’aprèn de forma diferenciada el castellà que l’anglès, per exemple. Nosaltres també hem de tenir molt en compte aquest aspecte, ja que sinó els alumnes confonen conceptes.   

Finalment, ens van explicar anècdotes per tal que les futures practicants i mestres ho consideréssim. El principal consell, el que trobo més important, és que d’una altra persona pots aprendre molts coneixements i formes d’actuar que t’ajuden a formar-te.