- CURRÍCULUM DEL SEGON CICLE DE L'EI- Decret 181/2008 DOGC núm. 5216
En el currículum del segon cicle de l'educació infantiltrobem diversos aspectes referits al llenguatge i per això, ens interessa en aquesta assignatura.
Ja en l’educació infantil els nens/es han de ser capaços de desenvolupar eines i recursos per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l’ús d’estratègies i pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit. Els principals objectius d’aquesta etapa, relacionats amb el llenguatge, és que l’alumne pugui comprendre les intencions de la resta de persones que interactuen amb ell i es pugui expressar amb la paraula, el gest i el joc i s’iniciï en el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
Hi ha una àrea dedicada exclusivament a la comunicació i els llenguatges, en la qual els nens experimenten els diferents usos i funcions dels llenguatges i aprenen que la llengua és un instrument d’aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi. Dins d’aquesta àrea, hi ha alguns continguts que són molt interessants pel que estem treballant; com: escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i contemporànies, com a font de plaer i aprenentatge i ús de llibres per imaginar, informar-se, divertir-se, estar bé.
Des de ben aviat, doncs, l’infant té curiositat per descobrir per a què serveix i com funciona el llenguatge, alhora que va encaminant-se cap al codi escrit. Les situacions en que intervenen la lectura i l’escriptura són les més idònies per a poder aprendre tot això.
A més, en aquest cicle els alumnes també han de desenvolupar la capacitat d’”aprendre a pensar i comunicar” per poder pensar, crear i elaborar explicacions i progresssar en la comunicació i expressió en diferents contextos i amb diversos llenguatges.
Finalment, en els criteris d’avaluació també trobem punts relacionats amb el llenguatge i allò que s’avalua sobretot és lel grau de capacitat d’utilitzar la llengua oral, la participació i aprenentatge en situacions de conversa i l’interés per descobrir les relacions entre la llengua oral i escrita, tot iniciant-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. -PLA DE FOMENT DE LA LA LECTURA
El Pla de Foment de la Lectura és un pla impulsat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, que es desenvoluparà des del 2008 fins al 2011, amb la
voluntat de millorar l'hàbit i la competència lectora entre la població.
De forma paral·lela, el Pla posa
l’accent específic en la promoció de la lectura en llengua catalana, amb el
convenciment que la lectura és una eina de progrés nacional i cohesió social.
- PLA EDUCATIU D'ENTORN: Pla per a la llengua i la cohesió social
Els plans educatius d'entorn són una iniciativa oberta i innovadora de cooperació educativa entre el Departament d'Educació i les entitats municipalistes, que tenen com a objectiu principal aconseguir l'èxit educatiu de tot l'alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant lequitat, l'educació intercultural, el foment de la convivència i l'ús de la llengua catalana. Per aconseguir-ho, cal prèviament establir un aprenentatge en xarxa entre les accions dels diferents agents educatius que operen en un territori, tant si són de l'educació formal com de la no formal.
Destinataris: Infants i joves de 3 a 18 anys dels centres educatius públics i privats d'un municipi determinat, amb especial atenció als sectors més fràgils. En general, va adreçat a tota la comunitat educativa.
- MUNICIPI LECTOR Amb l'objectiu de promoure la difusió de la lectura a nens i nenes del municipi, el Bruc es va convertir l'any 2006 en el primer Municipi Lector de Catalunya.
El projecte Municipi Lector, coordinat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, pretén involucrar tota la comunitat de la població i assolir un compromís ferm envers la lectura i el desenvolupament de la mateixa.
Les activitats més emblemàtiques del programa Municipi Lector, a part de totes les activitats de dinamització a la lectura que es realitzen en els diferents centres, són: - Gimcana Literària Nit de Terror a la biblioteca - Les Maletes Viatgeres - Les sortides al Saló del Llibre Infantil i Juvenil i/o bliblioteques i llibreries. Aquest any s'ha celebrat la segona edició. Els municipis lectors que hi ha actualment a Catalunya, són: El Bruc, Mollerussa i Almenar.
Aquest programa va començar el curs 2004-2005 per tal d' impulsar i consolidar el funcionament de la biblioteca com a eina bàsica i habitual d'aprenentatge i coneixement. A més, també es volia que aquesta fos un recurs per a tot el professorat i oberta a tota la comunitat.
Mitjançant aquest programa, doncs, les biblioteques puntedu es converteixen en un recurs bàsic per a l’aprenentatge, per a l'accés i la selecció d'informació diversa, desenvolupant tècniques útils per a l’autoformació al llarg de tota la vida, i contribueixen a l’adquisició de les competències necessàries per al desenvolupament dels continguts curriculars. Qui pot participar? Els centres d'educació infantil, primària i secundària, els centres d'educació especial i els centres de formació de persones adultes, de titularitat municipal i de titularitat privada en règim de concert, que compleixin els requisits establerts a la base general 3 de l'Ordre EDU/85/2009, de l'11 de març. En relació al PUNTEDU tenim l'Epèrgam, que és l'aplicació on-line destinada a la gestió de les biblioteques escolars.
1. Algunes reflexions sobre el tractament de la llengua com a eix transversal i les diferents llengües a l’escola.
Les llengües fan de mitjanceres entre les persones i entre elles i el seu entorn i s'aprenen en contextos educatius i en situacions d’ensenyament i d’aprenentatge pròpies de les àrees curriculars. Aquest projecte opta per la llengua com a eix transversal de tots els aprenentatges: llengua oral i llengua escrita. A més, en aquest projecte es comença a impartir la llengua catalana, castellana i anglesa des d’infantil.
2. La llengua com a eix transversal a les àrees curriculars.
-El llenguatge és un instrument central en l’aprenentatge de totes les àrees curriculars.
-La llengua actua com a mediadora de la comunicació i possibilita i afavoreix el procés d’estructuració personal de coneixement.
- Diferents tipologies textuals relacionades amb les àrees curriculars.
-Categories dels usos de la llengua oral, segons J. Tought:
-Autoafirmar-se
-Dirigir
-Relatar
-Raonar
-Predir
-Imaginar
-Projectar
Desenvolupament del PIL a l'escola: Metodologia de treball (criteris):
-Presència de la llengua com a vehicle d’interacció entre els alumnes, els mestres i ells mateixos. Els nens poden prendre la paraula mentre van aprenent.
-Hi ha espais de diàleg, per exemple a infantil cada dia es comença amb la conversa. - S'aprèn la llengua al mateix temps que s'aprenen els continguts de les diverses àrees.
-La manipulació i l’experimentació van acompanyats de representació verbal.
-L’aprenentatge de l’entorn de l’escola a través de visites culturals i excursions.
-Utilització de les TIC.
-Duta a terme de projectes de treball
- Atenció a la diversitat (grups heterogenis en els racons)
A continuació, es presenten una sèrie de documents i recursos on-line que ens han de servir per desenvolupar la nostra tasca professional en un futur i a més, centrant-nos en matèria, tenen molt a veure amb la lectura i l'escriptura i el seu ensenyament- aprenentatge.
Estan classificats segons quin organisme els crea o segons el seu lloc d'actuació:
"Además -insisto-, no daría título de maestro a quien no contase con agilidad, con dicha, con frescura y hasta con alguna fascinación." Gabriela Mistral (1929)
LLIBRES DE TEORIA
PELEGRÍN, A. 2004: La aventura de oír. Cuentos tradicionales y literatura infantil. Madrid: Anaya.
Anna Pelegrín en el seu llibre ens mostra l'evolució de la literatura oral i els seus canvis a l'haver estat plasmada en paper. També presenta alguns clàssics de sempre i tracta els contes meravellosos. Amb un genial taller de contes que ens oferiex, podrem passar contínuament de l'oral a l'escrit i a la inversa.
A més, Antología de cuentos de tradición oral, amb escrits de tradició molt coneguts i divertits:
Cuento del rey
Una vez era un rey
que tenía tres hijas,
las metió en tres botijas
y las tapó con un pez.
¿Quieres que te lo cuente otra vez?
Cuento del pan parapules
¿Quieres que te cuente el cuento
del pan parapules
el de las bragas azules
y el culo al revés?
¿Quieres que te lo cuente otra vez?
Tot pensant a l'Educació Infantil ens ofereix una guia pràctica de recursos per facilitar en els alumnes el desenvolupament de les habilitats de pensament (eix vertical) mitjançant els jocs, els contes i l'art (eix horitzontal). Possibilitant així, l'exercici del llenguatge, la descoberta del món i la construcció de la pròpia identitat (nucli central i cohesionador).
En la segona part d'aquest llibre, es presenten explicades una per una cada habilitat de pensament i es mostren les accions a les quals fan referència, tot donant un seguit d'activitats per cada una: jocs i activitats lúdiques, treball amb contes i a través de l'art.
Tot això gira entorn els tres blocs de continguts que es proposen a l'Educació Infantil, siguin quin siguin els objectius terminals: LLENGUATGE, JO i ELS ALTRES i el MÓN.
Hem de tenir molta cura amb el JO i el TU a l'hora de tractar-ho amb els nens, ja que una mateixa persona és ambdós conceptes a la vegada.
APUNTS:
FONÈTICA I FONOLOGIA, 1r capítol: CÓDIGO ORAL Y CÓDIGO ESCRITO
Com a futures mestres, cal que sapiguem plasmar el codi oral al codi escrit i a la inversa, per facilitar l'aprenentatge de la lectoescriptura als nostres alumnes i veure quins són els seus errors. SI NO SABEM COM S'ESCRIUEN I ES PRONUNCIEN LES PARAULES, NO PODEM ENSENYAR LECTOESCRIPTURA!
PRÀCTICUM: LECTOESCRIPTURA
Fa uns dies la Carol Cosconera i l'Elvira París, estudiants de tercer de Magisteri Infantil de la Udl,van venir a classe a explicar-nos la seva experiència de pràctiques a Londres i a París, respectivament. Ens van recalcar sobretot com havien concebut l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en la seva aula.
Inicialment la Carol ens va comentar el context en el qual es troba immers aquest Institut (de P-5 a Secundària), el qual aprofita d’una forma integradora la disponibilitat dels dos idiomes més practicats allà: l’anglès i l’espanyol, més important per ser minoritari.
D’aquesta manera,els coneixements en la primera llengua afavoreixen el desenvolupament de la segona i a la inversa.
Així doncs, hi ha un tractament paral·lel de l’anglès i el castellà, per tal d’elaborar un pensament abstracte amb ambdues llengües.
A banda d’aquestes llengües, però, en l’escola també se n’ensenyen quatre més: gallec, xinès,etc., segons la procedència de les famílies de cada alumne.
Seguidament, ens va explicar quina és la metodologia del centre, la qual es basa en treballs per projectes que sempre han d’estar contextualitzats i amb ensenyaments globalitzats per tal de fer-los significatius. A més, com aspectes interessants, es pretén afavorir un pensament raonat, la capacitat d’argumentar i el joc lliure, activitat més important de la infància.
Pel que fa als aspectes lingüístics, cal dir que es treballa molt des de l’expressió oral i sense fitxes. En aquest sentit és important llegir molt als alumnes (contes de fantasia, màgia, etc.), desenvolupar la seva capacitat expressiva i promoure l’hora del conte (per exemple, els contes de la sopa, la paraula oblidada, etc.) i el treball amb cançons. En general, doncs, podem dir que l’ensenyament no està basat en la lectoescriptura d’una forma directa i implicada, sinó que els nens acaben escrivint i llegint de forma espontània.
En general, el procés que se segueix per ensenyar a llegir està relacionat amb el reconeixement de les paraules i l’escriptura i comprensió d’aquestes, entorn a la redacció d’un text. Així doncs, els passos són:
1. La mestra primer escriu la paraula a la pissarra.
2. Després els nens van llegint els fonemes amb l’ajuda de la mestra, que sempre els dóna referències per tal que sigui més fàcil comprendre-ho.
3. A continuació, es compten les lletres i les síl·labes.
4. Després cada alumne agafa un full i escriu el que hi ha a la pissarra.
Es treballen prèviament processos de gafografia, a partir d’activitats vivencials, d’animació i que potencien la lectura.
Finalment, apuntar que cal contextualitzar l’activitat docent i relacionar els projectes. S’ha d’anar fent un treball diari i constant amb els nens per tal de desenvolupar la seva autonomia i autoestima, ja que cada un és patró d’alguna cosa.
Aquesta escola, a diferència de la de Londres, només comprèn les etapes d’educació Infantil i Primària. Està ubicada en lloc un privilegiat i en un entorn cultural molt ric i a més, dins de l’escola també hi ha diversitat de procedència d’alumnat i les llengües principals són el castellà, que és la llengua vehicular, l’anglès i el català. Tot això afavoreix aprenentatges molt rics i que els alumnes adquireixin un gran bagatge en llengües, encara que el centre no disposi de molts recursos i materials.
Les metodologies presents en el procés d’ensenyament- aprenentatge d’aquest centre, són les següents: hi ha un centre d’interès en que es treballa una tipologia de text diferent cada vegada, tallers intercicles, projectes triats majoritàriament per la mestra com el del llop o els pirates, treball per racons, que atenen en part a la diversitat, el “libro viajero” i finalment, els quaderns i els llibres de text.
Pel que fa a l’ensenyament de la lectoescriptura, en aquesta escola es realitza, en general, un aprenentatge constructivista i també amb el treball de fitxes, que sempre són un recurs disponible i una forma d’avaluació. En base a això, sempre es segueix un mateix plantejament, els alumnes fan dibuixos lliures o altres tipus de treball, després expliquen què han fet i la mestra ho va construint en frases senzilles i ho dicta, tot remarcant els fonemes que sap que ja s’han treballat. Cada vegada el dictat és més ràpid i es fa tres vegades nen per nen, mentre va construint ell mateix les xarxes lingüístiques en la seva ment. A més, el treball de la memòria en aquesta metodologia també és molt important.
També s’afavoreix la lectura de forma col·lectiva, la mestra escriu a la pissarra tres paraules relacionades amb el projecte que estan treballant i aleshores, els nens, amb l’ajuda de l’abecedari i la identificació de la primera lletra, poden esbrinar i llegir les paraules escrites.
A Mèxic...
El dia 22 d’abril van venir dues noies de tercer d’Educació Infantil a explicar-nos la seva experiència en les pràctiques Erasmus a Mèxic. L’escola en la qual van anar es troba a Monterrey i està molt influenciada per les opinions i les accions dels EEUU. Elles van realitzar les pràctiques a P-4 i es van adonar que allà es treballava amb diversos mètodes referents a Montessori, Decroly, etc. i cada classe durava mitja hora, en les quals es tractaven matèries com valors, música, psicomotricitat, etc.
A continuació, s’explicarà quina metodologia se segueix per tal que els alumnes aprenguin a escriure i a llegir:
Aprenentatge de la lectoescriptura:
A P-3 els alumnes fan preescriptura, mitjançant exercicis que afavoreixen l’escalfament, la destresa i la pràctica de tècniques no gràfiques i tècniques gràfiques. A P-4 ja es comença pròpiament amb la lectoescriptura i es fa d’una forma molt significativa, iniciant-se amb el seu nom. Tanmateix, en aquest curs no arriben a treballar les frases, sinó que treballen fins l’anàlisi de paraules. Així doncs, la mestra fa una plantilla amb el seu nom i d’aquesta manera els infants escriuen el seu nom en totes les seves activitats. De forma general, pel que fa a les paraules, primer les reconeixen globalment, visualitzant-les en cartolines, per exemple; després per síl·labes amb palmades i finalment, per lletres i ho van comparant amb els seus companys: “aquesta paraula comença amb la inicial del meu nom”, etc. A més, cal apuntar que s’escriuen primer les lletres en majúscula i després en minúscules i pel que fa a les síl·labes, es comença per les que duen lletres nasals i després oclusives.
Aquesta metodologia s’aplica a l’hora de treballar els projectes, ja que els alumnes posen nom a tot i ho comparen amb el seu nom. D’altra banda, els nens i les nenes, a través de les diferents activitats que realitzen, aprenen que hi ha diferents materials per escriure (rotuladors, pintures...), no només el llapis. A més, ens van comentar que es té molta cura pel que fa al treball de cada llengua, és a dir, que s’aprèn de forma diferenciada el castellà que l’anglès, per exemple. Nosaltres també hem de tenir molt en compte aquest aspecte, ja que sinó els alumnes confonen conceptes.
Finalment, ens van explicar anècdotes per tal que les futures practicants i mestres ho consideréssim. El principal consell, el que trobo més important, és que d’una altra persona pots aprendre molts coneixements i formes d’actuar que t’ajuden a formar-te.
Hi ha una àrea dedicada exclusivament a la comunicació i els llenguatges, en la qual els nens experimenten els diferents usos i funcions dels llenguatges i aprenen que la llengua és un instrument d’aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi. Dins d’aquesta àrea, hi ha alguns continguts que són molt interessants pel que estem treballant; com: escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i contemporànies, com a font de plaer i aprenentatge i ús de llibres per imaginar, informar-se, divertir-se, estar bé. 
Finalment, en els criteris d’avaluació també trobem punts relacionats amb el llenguatge i allò que s’avalua sobretot és lel grau de capacitat d’utilitzar la llengua oral, la participació i aprenentatge en situacions de conversa i l’interés per descobrir les relacions entre la llengua oral i escrita, tot iniciant-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura.
-PLA DE FOMENT DE LA LA LECTURA
El projecte Municipi Lector, coordinat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, pretén involucrar tota la comunitat de la població i assolir un compromís ferm envers la lectura i el desenvolupament de la mateixa.
Aquest programa va començar el curs 2004-2005 per tal d' impulsar i consolidar el funcionament de la biblioteca com a eina bàsica i habitual d'aprenentatge i coneixement. A més, també es volia que aquesta fos un recurs per a tot el professorat i oberta a tota la comunitat. 
